Joana Magrans Rimblas

Categoria: No categoritzat (Pàgina 1 de 2)

DdP15: Reflexions finals_Comiats

Hola a tothom!

Ara sí, arribo al final d’aquest diari i de les pràctiques a l’Institut Doctor Puigvert de Barcelona. En primer lloc, m’agradaria comunicar que tots els professionals i alumnes del centre m’han acollit i ajudat moltíssim. M’emporto una experiència molt gratificant i enriquidora.

De nou, utilitzaré el model de Van Manen per dur a terme la meva pràctica reflexiva final. Com bé diu l’autor, el docent és un expert reflexiu i això em permetrà valorar críticament l’evolució de la meva identitat docent.

Nivell 1: Teòric

Evidentment, el meu primer contacte amb la construcció de la pròpia identitat docent es va donar a través de l’estudi teòric. Tota la nova informació sobre la didàctica de la llengua, la gestió d’aula i el vincle amb les famílies va configurar una idea imaginària de com volia ser jo com a futura docent.

Nivell 2: Pràctic

Totes aquestes idees van ser aplicades a l’aula amb els pocs recursos que tenia i vaig comprendre que des de la teoria no estava podent contextualitzar i adaptar bé els continguts a la realitat. També vaig poder detectar que el concepte d’identitat docent és quelcom que caldria tenir més present des de la part col·lectiva de l’educació.

Nivell 3: Crític

Precisament, la meva pràctica docent ha girat molt entorn a com podia constituir-me com a docent si tots estem sempre pendents de la nostra pròpia identitat. Això és quelcom que vaig detectar molt a les reunions de claustre, ja que si bé la majoria de docents reflexions sobre les seves accions i decisions, es generen pocs espais de construcció d’identitats col·lectives. Des que estic cobrint una baixa he pogut comprovar que allò que més necessito és parlar i connectar amb els meus companys de feina. D’alguna manera, abandonar la idea que cada docent té una identitat pròpia que ha creat de forma independent per entendre que qualsevol manera de fer i actuar té un vincle amb l’entorn social i cultural de la persona. Així doncs, com a evidència he après que no només és important contextualitzar els aprenentatges i adaptar-se a la realitat de cada aula, sinó que és importantíssim fomentar una actitud d’admiració i de solidaritat amb altres docents per anar revisant la pròpia identitat.

 

Les competències que he treballat són: Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i la millora de la pràctica docent i La pràctica reflexiva mediada.

Fins aviat a tothom!

I molts ànims per construir una identitat docent individual i col·lectiva.

Joana

 

DdP14: Reflexions finals_Aprenentatges personals

Hola a tothom!

Arribem a la part final d’aquest recorregut que, personalment, m’ha aportat un munt d’aprenentatges molt significatius. Escriuré les dues entrades finals d’aquest diari seguint l’estructura que planteja Van Manen. He escollit aquest model perquè ofereix tres nivells per valorar la qualitat del procés reflexiu i, per tant, em permetrà reflexionar sobre els meus resultats d’aprenentatge.

Nivell1: Tècnic

Ara que faig balanç, recordo perfectament les primeres entregues d’aquesta assignatura, així com les primeres entrades del diari. Durant la fase d’observació i el mes previ a l’inici de les pràctiques, creia que les meves reflexions s’aproximaven bastant a la realitat dels centres educatius. Recordo que vaig començar aquesta assignatura amb la idea que em trobaria un grup-classe semblant al meu d’adolescent. Ara en perspectiva, soc conscient que aquell era l’únic referent a què agafar-me quan m’imaginava la meva primera classe com a docent.

Nivell 2: Pràctic

Tot i això, les primeres intervencions em van capgirar tots els esquemes que havia idealitzat abans d’arribar a l’institut de pràctiques. Durant la fase d’observació i d’intervenció acompanyada, vaig intentar posar en pràctica tots els coneixements que anava aprenent al màster, amb l’objectiu d’aplicar estratègies d’aprenentatge innovadores i competencials. Vaig assistir a reunions de tota mena, vaig anar d’excursió amb els alumnes i, fins i tot, vaig poder reproduir una sessió de tutoria amb els alumnes. Tanmateix, sentia una angoixa gran, perquè sentia que em faltaven moltes eines per gestionar l’aula i que la realitat dels centres s’allunyava bastant de la teoria i del meu esquema mental.

Nivell 3: Crític

Fa menys d’un mes que vaig acabar l’aplicació de la meva intervenció de pràctiques i fa dues setmanes que estic cobrint una baixa a un institut. De cop i volta, la meva realitat és completament diferent de com era a l’inici d’aquesta assignatura. Acabo les pràctiques amb la sensació que ha sigut el xoc de realitat més gran que he experimentat en aquest màster i amb la seguretat que amb els anys podré anar construint la meva identitat docent. Estic convençuda que tota la teoria, per molt allunyada que em sembli de la realitat de les aules, m’està servint per detectar les necessitats dels meus alumnes i de buscar les estratègies que siguin més convenients per a cada situació.

Precisament, l’evidència per aquesta entrada és la confiança que he adquirit i que no tenia a l’inici d’aquest diari. Abans tenia molta pressa i angoixa per tenir-ho tot controlat i enllestit com a docent. Ara en canvi, he après que la identitat docent l’aniré formant amb els anys i les experiències i que no passa res si ara mateix tinc dubtes sobre com resoldre certes situacions. Els docents també aprenem contínuament i això és quelcom que m’ha costat d’interioritzar.

Les competències que he treballat per aquesta entrada són: Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i la millora de la pràctica docent i La pràctica reflexiva mediada.

DdP13_Intervenció autònoma- Correccions i nous plantejaments.

Per acabar aquesta etapa, analitzaré a través de l’estructura de Kolb, el procés de correcció dels productes finals de la meva SA.

  • Fase 1: L’experiència concreta.  Després d’aplicar dues vegades la meva SA, vaig haver de corregir tots els productes finals i el procés de l’alumnat. A més, va ser durant aquesta fase que vaig tenir una nova idea vinculada a la metodologia del meu TFM. Com que la primera intervenció havia sigut més tradicional que la segona, vaig pensar que seria una bona idea establir un disseny Solomon per comparar els resultats entre grups i tècniques d’aprenentatge. 
  • Fase 2: L’observació reflexiva. Així doncs, vaig pensar quina seria una bona manera de dur a terme aquest disseny d’investigació per veure l’impacte de la gamificació en el procés d’aprenentatge de la sintaxi.
  • Fase 3: La conceptualització abstracta. Tot i que encara no sé els resultats definitius, la correcció de les rúbriques d’autoavaluació i les proves finals demostren que el grup A té un coneixement més fraccionat de la sintaxi i la seva importància. Els resultats de les proves, doncs, són més bons al grup que va poder fer l’escape room per practicar i va poder fer les tres sessions de forma seguida i vinculada.
  • Fase 4: L’experimentació activa.  Per tant, crec que serà interessant analitzar bé les dades per poder comparar els efectes de la meva intervenció. Tot i això, els feedbacks dels alumnes també són més positius a la classe que va poder vincular-se més amb una activitat estructurada a través de reptes i proves més dinàmiques i contextualitzades.

L’evidència que proposo és una fotografia d’una prova final dels dos grups per poder valorar la diferència de resultats. D’altra banda, la competència que he treballat ha sigut la d’utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

DdP12_Intervenció autònoma-Noves oportunitats

Fins ara he dedicat aquest diari a comentar els imprevistos que he viscut durant la meva intervenció autònoma. Com ja vaig dir a l’inici, aquestes situacions m’han generat molta angoixa i frustració, però també m’han obert nous camins de reflexió pràctica. De nou, a través de l’estructura de Kolb, analitzaré una situació concreta de la qual vaig aprendre molt.

  • Fase 1: L’experiència concreta. Després de la decepció de la primera intervenció amb el grup-classe principal, em van donar l’oportunitat de dur a la pràctica la meva SA a la línia B de 3r d’ESO. La meva mentora estava molt contenta de la meva feina i em va dir que valia la pena repetir-la en bones condicions.
  • Fase 2: L’observació reflexiva. Així doncs, vaig tornar a preparar el material i vaig aplicar la meva SA a un grup que no coneixia de res. Estava nerviosa perquè no havia tingut cap contacte amb aquells alumnes, però també va ser un repte que em tocarà viure quan arribi nova com a docent a un institut.
  • Fase 3: La conceptualització abstracta. Després d’aplicar una vegada la meva SA, vaig poder reflexionar sobre la meva pròpia pràctica i vaig detectar possibles millores vinculades a la gestió de l’aula i l’explicació dels materials. Els feedbacks de la meva mentora també em van ajudar a establir crítiques constructives de la meva intervenció.
  • Fase 4: L’experimentació activa. Amb tota aquesta reflexió, vaig establir millores amb la segona oportunitat. Realment, va ser una molt bona experiència i els resultats han sigut molt positius. Un canvi molt específic que he fet ha sigut repartir fulls a tots els membres del grup durant els reptes de l’escape room en grup. La primera vegada vaig veure que si només en repartia un per grup, hi havia molts alumnes que desconnectaven i només feien la feina uns quants.

Així doncs, com a evidència presento una reflexió sobre la meva pròpia pràctica docent que he pogut elaborar després de repetir la SA a un altre grup. La veritat és que hi ha petits canvis que m’han ajudat molt a controlar més les activitats i la implicació de tots els grups. Crec, doncs, que aquesta repetició ha sigut la situació que més m’ha fet aprendre i reflexionar de tota la meva fase d’intervenció.

La competència treballada ha sigut la d’utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

DdP11_Intervenció autònoma- Canvis d’última hora. 

Per finalitzar amb la reflexió dels imprevistos, m’agradaria exposar un canvi d’última ’hora que em va alterar la planificació i el cronograma de la meva intervenció autònoma. Per fer-ho, seguiré, de nou, el model d’aprenentatge experiencial de Kolb. 

  • Fase 1: L’experiència concreta.  Com ja he comentat en altres entrades del diari, la meva intervenció final tenia com a fil conductor l’estudi de la sintaxi catalana. Per fer-ho, havia de destinar tres sessions de dues hores cadascuna a treballar sobre el tema. Jo m’havia preparat les activitats seguint un ordre determinat per facilitar l’aprenentatge i per tenir en compte factors externs com ara l’hora i el dia de les classes. Durant la fase d’observació vaig comprovar que les dues últimes hores de divendres són complicades per fer activitats teòriques i el grup-classe necessitava feines més pràctiques. El fet és que em van avisar al mateix dia que hi havia una xerrada i que havia d’endarrerir un dia la meva intervenció. 
  • Fase 2: L’observació reflexiva. Davant d’aquest imprevist, vaig continuar amb la meva programació, però no va funcionar del tot bé. Com que havia endarrerit un dia les classes, no podia finalitzar el conjunt d’activitats abans de Setmana Santa i les sessions em van quedar tallades per les vacances. A més, la classe més teòrica vaig haver de fer-la divendres a última hora. En tornar de la setmana de festa, els alumnes havien perdut el fil i no tenia gaire sentit continuar amb les activitats que havien deixat a mitges. 
  • Fase 3: La conceptualització abstracta. Vaig assumir la situació i vaig pensar alguna alternativa tenint en compte que tornarien d’una setmana de festa i que no tindrien ganes de començar el primer dia a la primera hora fent exercicis de sintaxi. 
  • Fase 4: L’experimentació activa. Em vaig frustrar molt perquè tota la dedicació i esforç que vaig emprar per elaborar un escape room de sintaxi no havia servit de res. Sabia que no tenia sentit acabar l’activitat perquè el fil narratiu s’hauria trencat després de les vacances. Així doncs, després d’analitzar la situació i anticipar-me a com tornarien els alumnes, vaig decidir dur a terme activitats més tradicionals com ara fitxes i un kahoot. 

La competència del màster que he treballat en aquesta entrada és la de seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada. 

DdP10_Intervenció autònoma- La importància d’adaptar el contingut. 

De nou, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per analitzar un aspecte molt concret de la implementació de la meva situació d’aprenentatge. La mentora em va comentar que li agradaria que pogués encarregar-me de la part de sintaxi i, més concretament, dels complements verbals. Tanmateix, després de fer la intervenció amb el grup de 3r A, vaig haver de variar el contingut per adaptar-me a la situació. En aquest sentit, la competència específica que he treballat és la vinculada al disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.

 

  • Fase 1: L’experiència concreta: Els alumnes no dominaven gens les categories gramaticals, per tant, es van perdre molt a l’hora de parlar dels complements verbals. Vaig notar que anaven perdent l’interès i que no seguien ni les explicacions ni les activitats.  
  • Fase 2: L’observació reflexiva. Després d’aplicar la SA a la primera classe, vaig decidir modificar el contingut per poder consolidar els coneixements bàsics de gramàtica i sintaxi. 
  • Fase 3: La conceptualització abstracta. Vaig fer les modificacions pertinents per poder introduir els complements verbals més bàsics sense que els alumnes no perdessin el fil ni la motivació. Per fer-ho, vaig alternar activitats de complements verbals amb exercicis de categories gramaticals. 
  • Fase 4: L’experimentació activa. Tot i que ja havia destinat una part de la sessió a repassar els coneixements previs, fer aquestes modificacions em va servir molt per aplicar millor la SA al segon grup. 

 

De nou, la meva planificació inicial es va veure alterada per les necessitats del grup i per la necessitat d’adaptar-me a la situació. Com a evidència us deixaré una imatge d’una fitxa d’activitats que vaig dur a terme a l’inici i al final de la meva SA per valorar una part del procés d’aprenentatge. Com veureu, la meva estratègia va ser combinar exercicis de complements verbals amb d’altres vinculats a les categories gramaticals. Aquest fet em va ajudar molt a l’hora de reforçar positivament el treball dels alumnes i que poguessin veure que hi havia parts de la llengua que ja dominen. A través d’intercalar aquests exercicis amb altres més complicats van poder mantenir la motivació al llarg de les sessions.  

DdP9_Intervenció autònoma- La sintaxi i el personatge de Frankenstein. 

Continuant amb el model d’aprenentatge experiencial de Kolb, avui vinc a comentar la meva primera sessió d’intervenció autònoma i la necessitat que vaig detectar a l’hora d’enfocar el tema de la sintaxi. Durant l’observació de l’aula he pogut comprovar la concepció fragmentada que tenen els alumnes de l’aprenentatge literari i de la llengua. En sentir la paraula sintaxi, tothom es va desmotivar molt i tots els alumnes em van dir que no entenien la seva utilitat i que no volien estudiar-la. Per tant, vaig decidir enfocar la meva SA a vincular la llengua amb la literatura i a potenciar els seus usos pràctics. 

  • Fase 1: L’experiència concreta: L’experiència inicia amb el grup-classe va requerir una adaptació i acomodació amb la realitat de l’alumnat i les seves necessitats. Vaig poder detectar aquest biaix entre la llengua i la literatura vaig decidir tornar a plantejar l’estructura de la meva SA sobre sintaxi i adaptar-la al context que acabava d’observar. 
    • Fase 2: L’observació reflexiva: Els alumnes estaven realitzant la lectura  de Frankenstein o el Prometeu modern i vaig aprofitar aquest fil narratiu per introduir el tema de la llengua. Es va generar un debat sobre la necessitat d’estructurar bé les oracions per comunicar bé els missatges. També vam parlar sobre la relació de l’estructura lingüística i la figura del Frankenstein en tant que és un ésser format per parts aïllades que funcionen dins d’un conjunt. 
  • Fase 3: La conceptualització abstracta: Vaig poder interpretar que aquella relació feia augmentar la motivació i les ganes de llegir l’obra i d’entendre millor les estructures sintàctiques. Per tant, vaig utilitzar recursos d’algunes assignatures del màster per configurar una seqüència didàctica atractiva i significativa. 
  • Fase 4: L’experimentació activa. Finalment, vaig tenir l’oportunitat d’implementar aquesta proposta a una línia de 3r d’ESO i poder comparar els resultats i les conclusions amb un altre grup que havia realitzat l’estudi literari i lingüístic de forma desvinculada. 

Com a evidència d’aquesta fase, deixaré una imatge de la primera diapositiva que vaig utilitzar per iniciar el debat i la reflexió. També adjuntaré dues imatges de l’autoavaluació per poder comparar la concepció de la utilitat de la literatura i la llengua entre els dos grups esmentats anteriorment. 

 

 

La competència específica que he treballat en aquesta entrada ha sigut la relativa a la metodologia didàctica i la gestió de la diversitat a l’aula i la relativa al disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge. 

DdP8_Intervenció autònoma- El primer imprevist 

Per aquesta segona entrada continuaré utilitzant el model d’aprenentatge experiencial de Kolb a través de la seva estructura cíclica. Tanmateix, la competència específica del màster  que treballaré serà la destinada a l’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies. A més, seguiré el fil conductor dels imprevistos a l’aula que vaig esmentar a la primera entrada pel fet que ha marcat la meva experiència d’intervenció autònoma. Aquesta vegada, vull compartir una situació que em va impressionar molt amb una alumna de 3r d’ESO. 

  • Fase 1: L’experiència concreta: Durant la primera sessió d’intervenció autònoma de la meva SA es va desencadenar un conflicte important a l’aula. Una noia va haver de sortir de l’aula perquè no podia controlar la seva ira envers uns companys que l’estaven molestant. 
  • Fase 2: L’observació reflexiva. La meva primera reacció va ser enfadar-me amb ella perquè estava utilitzant un to de veu molt elevat i no em deixava continuar amb la sessió. Quan va marxar de l’aula vaig poder estabilitzar la situació i continuar amb la classe. 
  • Fase 3: La conceptualització abstracta. Després d’assimilar la situació i reflexionar sobre la meva actuació vaig aprofitar una activitat en parelles per sortir a parlar amb ella al passadís. 
  • Fase 4: L’experimentació activa. La noia em va explicar que era conscient de la seva poca regulació amb la ira, però que els companys sempre estaven molestant i generant situacions desagradables. De seguida vaig poder concretar la vivència i vaig poder rectificar amb la decisió. Vaig parlar amb els nois perquè poguessin prendre responsabilitat. 

Per tant, com a evidència m’agradaria transmetre una reflexió que em va fer qüestionar la meva identitat docent i que va capgirar la meva planificació. Jo estava molt nerviosa per fer la meva primera intervenció i només em vaig preocupar perquè les activitats funcionessin bé. Volia aconseguir això costés el que costés  i vaig sobreposar aquesta voluntat a les necessitats que requeria en aquell moment el grup.

DdP7_Intervenció autònoma- Primeres sorpreses

Hola a tothom!

Per dur a terme la pràctica reflexiva sobre la meva intervenció autònoma a l’institut, seguiré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb que està estructurat de forma cíclica. 

 

En primer lloc, m’agradaria justificar aquesta tria per tal de vincular-la a la meva experiència i a la meva realitat per tal de fer-la significativa. La fase d’intervenció autònoma ha estat condicionada per molts imprevistos que han alterat la planificació inicial i que han suposat un aprenentatge real de com és la professió docent. Sens dubte, ha sigut la fase que més he gaudit i patit alhora, ja que he hagut de revisar constantment les meves accions i les decisions preses. 

 

Així doncs, per aquesta primera entrada vull compartir el marc d’actuació en el qual he dut a terme la meva intervenció. Á més, la competència específica que he tractat ha sigut la metodologia didàctica i la gestió de la diversitat a l’aula. 

  • Fase 1: L’experiència concreta. Abans de dur a terme  la meva situació d’aprenentatge vaig assistir a les reunions de tutors i vaig mantenir xerrades amb el departament d’orientació del segon cicle de l’ESO. Això em va permetre identificar el punt de partida i les necessitats del grup classe on volia  implementar la meva situació d’aprenentatge. Amb aquesta informació vaig identificar una necessitat i un problema real vinculat a la fragmentació entre l’aprenentatge de la llengua i de la literatura. 
  • Fase 2: L’observació reflexiva. Amb les dades anteriors i les impressions de les primeres intervencions autònomes vaig poder reflexionar i concretar els alumnes amb necessitats educatives especials i aquells que necessitaven alguna adaptació curricular o metodològica. 
  • Fase 3: La conceptualització abstracta. Per assimilar i definir el pla d’actuació davant de l’especificitat del grup-classe, em vaig ajudar dels recursos de  l’assignatura de Didàctica per saber com adaptar els continguts amb necessitats educatives especials. 
  • Fase 4: L’experimentació activa. Abans de començar la meva SA vaig dur a terme altres intervencions autònomes de temes aïllats per connectar amb el grup i comprovar si les adaptacions escollides funcionaven. 

 

L’evidència que extrec d’aquest cas concret és que el meu grup classe treballa millor quan no totes les activitats es duen a terme amb grups heterogenis. Em va sorprendre molt aquest fet perquè no és el que havia estat treballant al màster. Tot i això, vaig poder entendre que cada grup funciona diferent i que, en aquest cas, els alumnes menys motivats o amb necessitats especials treballen millor quan hi ha activitats amb grups no heterogenis. 

 

DdP6_Intervenció acompanyada_ Exposicions orals.

Hola de nou!

Per aquesta última entrada de la fase d’intervenció acompanyada analitzaré una estratègia didàctica que vaig elaborar conjuntament amb la mentora per potenciar l’ús oral del català entre els alumnes de l’aula d’acollida. Per analitzar l’activitat seguiré el model reflexiu de Schön com he fet al llarg de les tres entrades d’aquest bloc.

  1. Coneixement en l’acció.  Amb la mentora vam començar la unitat destinada a treballar el vocabulari relacionat amb el temps i el clima. També vam treballar a través de textos, exercicis i jocs els temps verbals i la descripció del clima, de les estacions i de l’entorn. Per fer-ho vam pensar que seria una bona idea utilitzar el tema de les pel·lícules per presentar escenaris diversos a través dels quals poder descriure els entorns.
  2. Reflexió en i durant l’acció. A l’hora de plantejar l’activitat vam proposar al grup que després de comentar els diferents gèneres cinematogràfics elaboressin un tràiler exposant una idea creativa de pel·lícula. L’objectiu era descriure una acció emmarcada en un temps i un lloc concret que fos descrit per l’alumnat. De seguida vam veure que les presentacions orals era una activitat que resultava incòmode, però que la part creativa els il·lusionava molt. De fet, la majoria d’alumnes tenen molta vergonya a l’hora de parlar català i mostren molt poc interès en les exposicions orals. Per tant, vam decidir canviar la nostra proposta i plantejar la possibilitat de gravar un vídeo  en grup amb el tràiler de la pel·lícula creada.
  3. La reflexió sobre l’acció i sobre la reflexió en l’acció.  L’activitat va ser tot un èxit i les propostes van ser molt creatives i elaborades. Els vídeos van ajudar l’alumnat a tenir menys nervis a l’hora de parlar català i va ser una modificació que va aportar grans resultats. Després de parlar amb la mentora, he pogut reflexionar sobre la importància d’adaptar els continguts a cada realitat i a cada grup, ja que en aquest cas, la implicació hagués sigut molt inferior si no haguéssim donat l’opció de gravar la presentació.

Les competències del màster que he posat en pràctica per aquesta situació han sigut:

  • Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies. L’objectiu final d’elaborar un tràiler proporciona un fil conductor interessant que pot ser adaptat a cada nivell o necessitat.
  • Identificar les mesures d’atenció a la diversitat que són adequades per a l’assessorament en cada cas.
« Entrades més antigues