Per acabar aquesta etapa, analitzaré a través de l’estructura de Kolb, el procés de correcció dels productes finals de la meva SA.

  • Fase 1: L’experiència concreta.  Després d’aplicar dues vegades la meva SA, vaig haver de corregir tots els productes finals i el procés de l’alumnat. A més, va ser durant aquesta fase que vaig tenir una nova idea vinculada a la metodologia del meu TFM. Com que la primera intervenció havia sigut més tradicional que la segona, vaig pensar que seria una bona idea establir un disseny Solomon per comparar els resultats entre grups i tècniques d’aprenentatge. 
  • Fase 2: L’observació reflexiva. Així doncs, vaig pensar quina seria una bona manera de dur a terme aquest disseny d’investigació per veure l’impacte de la gamificació en el procés d’aprenentatge de la sintaxi.
  • Fase 3: La conceptualització abstracta. Tot i que encara no sé els resultats definitius, la correcció de les rúbriques d’autoavaluació i les proves finals demostren que el grup A té un coneixement més fraccionat de la sintaxi i la seva importància. Els resultats de les proves, doncs, són més bons al grup que va poder fer l’escape room per practicar i va poder fer les tres sessions de forma seguida i vinculada.
  • Fase 4: L’experimentació activa.  Per tant, crec que serà interessant analitzar bé les dades per poder comparar els efectes de la meva intervenció. Tot i això, els feedbacks dels alumnes també són més positius a la classe que va poder vincular-se més amb una activitat estructurada a través de reptes i proves més dinàmiques i contextualitzades.

L’evidència que proposo és una fotografia d’una prova final dels dos grups per poder valorar la diferència de resultats. D’altra banda, la competència que he treballat ha sigut la d’utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.